MYMSA

1954 LA PRODUCCIÓ EN SÈRIE

Local Mymsa del carrer Soler i Rovirosa

L'any 1954 s'inicia amb el trasllat de l'empresa a les dependències del carrer Soler i Rovirosa, recentment reformades. Aquest local de 400 m2 era l'antiga seu de Tallers Aragall. Donada la carestia del país, no resultava fàcil condicionar i equipar la primera fàbrica Mymsa, i la maquinària necessària per iniciar la producció en sèrie, no era la millor possible. Amb el material a l'abast bastant obsolet, fabricar segons uns estàndards de qualitat mínimament exigible es convertia en una labor compromesa. L'aïllament del país no permetia la importació de maquinària, per tant, es va recórrer a maquinària del país, però els materials de que estaven construïdes no permetien assegurar la qualitat dels mecanitzats de forma regular. La primera relació de maquinària la composaven tres torns de marques Cumbre, Mas i Codim, una fresa Victoria, un trepant vertical Delfos i altres màquines complementàries. Resultat, sèries curtes i peces amb diferències d'acabat. Això suposava un mal de cap pel manteniment de les motos.

Secciò de mecanitzats a Tallers Aragall

Un altre factor que comprometia els plans de treball era el subministrament elèctric. Des de 1944 es patien restriccions. No desapareixeran definitivament fins 1955. Això obligava a buscar mesures alternatives per tal de seguir treballant. De fet, les primeres unitats de motos Mymsa s'han construït als propis Tallers Aragall. Com es veu en la imatge de la secció de mecanitzat, la maquinària (torns, fresa, llimadora i rectificadora), encara estava accionada per embarrats, que movia un motor d'explosió, un Fiat 1.100 cc de 45 CV. En altres casos, les restriccions de subministrament elèctric obligaven a fer jornades amb horaris nocturns, per aprofitar les hores en que hi havia subministrament.



Coneixem la primera relació de treballadors de l'empresa, mercès als noms que consten en una relació presentada al Govern Civil per autoritzar la fabricació: Tomàs Frasquet, Vicente Angulo, Alberto Vélez, Carles Casas, Josep Fontanellas, Enric Cano, i Rosendo Carrasco. Les autoritats sotmetien a control les relacions laborals entre treballadors i empresaris.

El primer any de funcionament a ple rendiment es fabriquen 263 motocicletes. Les primeres sèries de motos no varen incorporar cap modificació substancial del disseny, excepte petites modificacions fruit de les millores del procés de fabricació i de l'experiència aportada pels primers usuaris (tapacadenes collat sobre el xassís, modificació del basculant, engreixador eix basculant, a més de suprimir les genolleres del dipòsit). Inicialment les motos són pintades de color marró, amb el dipòsit bicolor marró i plata, per anar variant cap a negre, amb el dipòsit en verd a dos tons. A la Fira de Mostres de Barcelona, la unitat exposada de 125 cc ofereix 5.6 CV a 4.900 rpm.

Amb el projecte de fabricació de motocicletes engegat, a primers d'any es fa la constitució definitiva de la societat. El capital social inicial és de 2.000.000 ptes, que subscriuen a parts iguals la família Aragall i Narcís Paricio. En aquesta societat. Paricio és el soci inversor, i la família Aragall el soci industrial, representada per Francesc Aragall, el seu germà Guillem Aragall, i els fills de Francesc, Josep i Jaume Aragall, que són els responsables directes del disseny industrial de l'empresa. El març de 1953, els mateixos socis havien subscrit un acord privat amb el mandat atorgat a Josep Aragall, per a gestionar l'obtenció de l'autorització administrativa, a la que estava subjecte per les autoritats de l'època, per a la fabricació del motor dos temps dissenyat per ell mateix. La patent d'invenció l'havia presentada al registre l'anterior mes d'agost. El mateix mes, el seu germà Jaume Aragall també presenta a registre una patent de motor diesel dissenyat per ell. El mes de febrer de 1954 eleven a escriptura pública el mandat. El primer president-gerent de Mymsa serà en Guillem Aragall.

A primers de juny surt la moto nº 100 de la cadena de muntatge. Un cop consolidada la producció, els germans Aragall dirigeixen l'esforç ara a diversificar la producció de la marca. El següent producte que fabricarà Mymsa és un vehicle de transport lleuger anomenat Rana 3R, un tricicle de carrosseria autoportant tancada, equipat amb el motor de 125 cc procedent de la motocicleta Mymsa A-1. El nou model de Mymsa enceta la gamma de vehicles de transport, que és l'altre objectiu fundacional de la societat. Els anys treballats en el manteniment de vehicles de transport i la carrosseria d'autocars, els aporta una experiència que pretenen aplicar en aquest sector de mercat.


El tricicle Rana 3R és un petit vehicle de repartiment per ciutat, que disposa de tracció davantera, com a característica més remarcable. El motor va directament subjectat al conjunt de suspensió i direcció de la roda de davant, i la transmissió es fa per cadena. La suspensió davantera helicoidal, de disseny MYMSA, es composa d'un braç oscil·lant i molles espirals. L'eix de la roda davantera va subjectat sobre una peça articulada per medi de ròtules als extrems de les bieles d'oscil·lació, de forma que el moviment de la roda segueix una trajectòria vertical quasi recte, que no origina variacions del punt de contacte del pneumàtic amb el paviment. La conducció disposa de volant. La palanca del canvi, d'accionament manual, va situada sota el volant, i l'accionament de fre, embragatge i accelerador s'efectua per pedals.

Rana Mymsa 3R 125 cc, versió curta

El vehicle te 250 kg de pes, i és apte pel transport de 200 kg de càrrega, en un espai útil de 1,3 m3. La suspensió posterior es fa per mitja de ballestes. Les llantes de disc metàl·lic calcen rodes de 3.25x14, equipades amb fre per cable a cada roda, de 140 mm de diàmetre x 30 mm de mordassa d'expansió interna. Disposa de fre d'estacionament i equip elèctric amb bateria.

També d'aquest any és la primera participació d'una Mymsa en una prova de competició esportiva. El 27 de juliol, Josep Caballé, amb una Mymsa A-1 125, participa en una prova de regularitat a Cardedeu, organitzada per la Penya Motorista Barcelona. Era el tipus de competicions motociclistes habituals de l'època. L'any 1954 es tanca amb la participació en quatre proves esportives més.

Durant la primera etapa de la marca, la participació en proves esportives, tindrà com a propòsit l'assaig del comportament dels nous elements, i no tant com a element publicitari. Això vindrà més endavant. El recurs a la competició però, serà una constant de la marca en l'evolució dels models que fabricarà Mymsa.

Josep Caballé sobre Mymsa A-1 125 cc

A la Fira de Mostres de Barcelona, a pocs mesos de començar la fabricació del primer model, Mymsa es limita a presentar com a novetat les primeres adaptacions de la Mymsa A-1 125: una unitat equipada amb sidecar, fabricat per Grau, de Barcelona, i una segona unitat que presenta una suspensió tipus Earles a la forquilla davantera, d'origen Dunjó. Tot i que va participar en algunes proves esportives, un cop fetes les proves, finalment es va descartar la seva comercialització.

Mymsa A-1 nº série 456 amb sidecar Grau




Mymsa A-1 suspensió Earles