MYMSA

1955 LA MYMSA EXPERIMENTAL

L'any següent comença amb tota l'atenció de l'empresa centrada en el projecte de la Mymsa Experimental. La característica bàsica d'aquesta moto és que enlloc de xassís disposa de carrosseria monocasc autoportant, de forma similar a la carrosseria d'un cotxe. L'altre element destacat és la suspensió davantera helicoidal. La direcció de la roda davantera utilitza un sistema d'eix articulat per medi de ròtules als extrems dels braços d'oscil·lació, ja utilitzat en el tricicle Rana 3R Mymsa.

Mymsa Experimental al circuit de Terramar

El dia 18 de març de 1955 es va fer la prova de la Mymsa Experimental, al circuït Terramar de Sitges. La construcció del prototip, a excepció del motor, es va fer utilitzant les instal·lacions de Tallers Aragall. La Mymsa Experimental anava equipada amb el motor Mymsa 125 cc, una versió millorada però de sèrie. En el seu moment, la premsa de l'època la va presentar com un model de moto carenada per a la competició. Però en aquest primer assaig, més que comprovar les prestacions de la moto, es tractava de verificar el comportament dinàmic de la suspensió davantera helicoidal, utilitzada en el tricicle Rana 3R. En la seva primera versió de batalla curta, el tricicle presentava una tendència a bolcar, especialment quan circulava sense càrrega. Per mirar de corregir això, es va dissenyar una nova versió, amb un braç d'oscil·lació més llarg, que ampliava la distància entre eixos. Segons el resultat de la prova, es va poder constatar que la línia de marxa mantenia una excel·lent direccionalitat.

El pilot de la Mymsa Experimental, Josep Flix, després de la prova va comentar que havia pogut conduir la moto fins una inclinació de 45 graus, demostrant així la facilitat de conducció del disseny, i que absorbia de forma impecable les irregularitats de la pista. Tot i que en un primer moment es va especular amb la possibilitat de que aquest model participés en competició, malgrat les bones expectatives que oferia el prototip, el fet és que l'elevat cost del projecte no ho va permetre. La Mymsa Experimental va servir, si més no, per treure conclusions sobre el comportament del nou conjunt de suspensió davantera helicoidal, que després es va aplicar a la nova versió de batalla ampliada (de 1.650 mm fins a 2.000 mm) del tricicle Mymsa 3R,

Simultàniament, aquest mateix any, es presenta un prototip de furgoneta MYMSA 4R diesel, de 4 rodes, propulsat per un motor de 500 cc, diesel dos temps, 16 CV de potència a 3.000 rpm, canvi de tres velocitats i marxa enrere, frens hidràulics a les 4 rodes, i capacitat per transportar fins a 500 kg de càrrega. L'alimentació s'efectua amb una bomba TDZ i un regulador Mymsa. Va ser el primer intent de la marca, de fabricar un furgó lleuger de transport. Com és fàcil observar en la imatge adjunta, el disseny de la furgoneta MYMSA 4R estava inspirat en el model de la furgoneta HY de Citröen. Quan va fer la seva presentació a la Fira de Mostres de Barcelona, tant la premsa especialitzada com el públic, li va brindar una excel·lent acollida. Però el projecte quedarà en això, un projecte. El motiu: les autoritats franquistes de l'època no donen l'autorització de fabricació. Primera ensopegada forta de l'empresa. Aquest tipus de coses sovint tenien una motivació extracomercial durant aquella època.

Mymsa 4R 500 diesel prototip

Pocs dies després, els dies 1 i 2 de juliol se celebra a Barcelona la primera edició de les 24 hores de resistència motociclistes de Montjuïc, organitzada per la Penya Motorista Barcelona. Des del primer moment, la prova va despertar una gran interès entre aficionats i fabricants. S'hi van inscriure 13 de les marques nacionals de l'època, més un parell d'estrangeres, desitjant recuperar l'ambient de grans proves motociclistes que havia existit al país abans de la guerra. Mymsa hi va prendre part, amb un equip format per Valerià Batallé i Josep Gavaldà, pilotant una Mymsa A-1 125 cc de sèrie. Van finalitzar en 20a posició, sobre el total de 44 participants, un resultat mes que acceptable. L'experiència de Mymsa en la competició motociclista de velocitat era escassa. Més que res, perquè el motor amb sistema Schnürle, tampoc era el més adequat per a aquest tipus de curses. Tot i que manté una bona corba de parell motor, la dificultat per pujar de voltes limita la seva aplicació en les proves de velocitat. A més, MYMSA encara no considera la competició com una plataforma comercial de la marca, entre altres raons, pel seu elevat cost, d'aquí la seva limitada participació, de moment.

Valerià Batallé sobre Mymsa 125 a les 24 h de Montjuïc 1955

Malgrat tot, la participació de Mymsa en proves esportives comença a ser una imatge habitual, i la temporada 1955 es tanca amb la participació d'una vintena més de proves esportives. Els resultats són encara modestos, però sempre amb un bon nivell de fiabilitat. La prioritat era encara comprovar la fiabilitat de les noves solucions mecàniques. Això, i la qualitat dels acabats, són els arguments comercials que els ha permès assolir vendes creixents en el mercat de la motocicleta.

El primer model de la marca, la Mymsa A-1, troba una bona acollida al mercat, i el ritme de vendes aviat fa petita la fàbrica del carrer Soler i Rovirosa. Cap a finals d'any la xarxa de distribució ja arriba a les 75 agències, repartides per Catalunya i la majoria de capitals de província de la resta de l'Estat. A la vista del bon ritme de venda de les Mymsa 125 cc, el mes de setembre el consell d'administració de la societat acorda iniciar el projecte per traslladar-se a una nova fàbrica, que permeti ampliar la producció i també encabir la fabricació dels tricicles i altres vehicles de transport.

Per raons d'espai, la fabricació de furgons encara utilitza les instal·lacions de Tallers Aragall. Aviat apareixeran canvis en el sector del transport per carretera, però per ara la demanda del mercat de la motocicleta encara manté la orientació de vehicle utilitari, i tots els fabricants dirigeixen la gamma de models cap a aquesta aplicació.

A Mymsa, des de l'inici de l'activitat consideren aquesta situació del mercat de la moto com una situació transitòria, i per això perseveren en l'interès de diversificar la gamma de productes cap a la fabricació de furgons de transport de petit format. Una aposta que, per diversos motius, no acaba de sortir bé. L'any es tanca amb la fabricació de 534 motocicletes, gairebé el doble del primer any de producció, i una xifra indeterminada de tricicles furgons.