MYMSA


Ir al Contenido

Inici de la producciò

 

1953 L' INICI DE LA PRODUCCIÓ


Tants projectes i tant diversificats dins el camp de l'automòbil, realitzats en tant poc temps, i ara voler afrontar un nou projecte per construir una motocicleta, per part d'algú es podria considerar un excés d'ambició dels germans Aragall Però s'ha de valorar el context i la motivació que els duia a fer-ho. Per començar, cal dir que no eren els únics, ni els primers de la seva època. Molts d'aquells mecànics i tècnics de la seva generació, eren gent d'ofici i compartien la passió per la mecànica,. I això els feia particularment actius, amb molta iniciativa. Una altra tema era convertir els projectes en empresa.

Després de dues guerres, del període que va entre 1936 fins a 1945, hi havia necessitat de tot, i un cop recuperada la normalitat, després de viure moments tan intensos, tothom volia tornar a les activitats anteriors. Hi havia dues coses, però, que ja no serien iguals. La guerra civil havia provocat la fugida del país d'una bona part de la gent amb la preparació per tornar a arrencar l'activitat del país. Només cal recordar aquí, els molts exiliats que van assolir la fortuna en els seus negocis i empreses, en els països on els van acollir.

Els germans Aragall pertanyen a la generació de mecànics, que es varen formar durant un període qualificat d'època daurada de l'automoció mundial. Hispano Suiza, Elizalde i altres empreses del país eren marques reputades, algunes a nivell mundial, i el seu nivell tecnològic marcaven la pauta per a la resta del sector professional. Varen formar-se entre gent que dominava àmpliament la tècnica i que, acostumats a la lliure iniciativa, no sentien cap altra limitació que l'encert de les seves empreses i la llei del mercat.

L'altre factor determinant va ser l'esdevenir polític del país, i com va afectar el final de la 2a Guerra Mundial. Ras i curt, la victòria de les forces aliades a tot Europa occidental, no va suposar la restauració de la democràcia a Espanya, com la resta de països occidentals. Sense Pla Marshall ni cap altre tipus d'ajuda, s'instaura un període de restriccions que afectarà tota l'activitat econòmica del país. El racionament del menjar no desapareix fins entrat 1951, per posar un exemple.

El règim franquista sotmet el país a una dura repressió. L'aïllament de la comunitat internacional, com a resposta a la política de repressió de la població, aboca el país a un període d'autarquia i economia regulada, que no acabarà fins 1959. L'aïllament i l'autarquia de l'economia, tenen un efecte positiu transitori: la consolidació de les iniciatives empresarials, protegits de la competència internacional, que esdevenen una via lliure, tolerada per interès del règim, en mig de tanta repressió.

Malgrat les restriccions, es forma un grup d'industrials que es llencen a l'aventura de modestos projectes de construcció de vehicles, la primera expressió de la qual és el reciclatge del material rodant, en la majoria dels casos obsolet, i la instal·lació de gasògens. La necessitat de mantenir i revisar el material a l'abast, els duu a experimentar tot tipus de solucions.

Tot i l'aïllament, mercès a la capacitació que havien rebut, aquesta gent es mouen de la manera que poden, per estar al cas de l'evolució tecnològica a Europa. A manca d'altres possibilitats, aquesta generació de gent d'ofici, aboca la seva capacitat en la construcció de motocicletes.

El primer element de la moto que construeixen els germans Aragall és el motor de 125 cc. La foto inferior data de 1952, i s'observa el motor Mymsa acoblat sobre el bastidor d'una moto Ardilla 125, una motocicleta fabricada a Barcelona per Industrias del Plata, S.A. durant els anys 1950-1952. Aquesta unitat, va servir per fer les primeres proves de funcionament del motor, on destaca en particular el seu disseny mono-bloc, seguint l'exemple de la indústria italiana que era la que marcava tendències en el sector de la moto d'aquells anys.



Prototip de motor Mymsa muntat sobre bastidor Ardilla


Per comprovar el funcionament del motor, el van sotmetre a una prova bastant peculiar, de tota manera, molt representativa de la manera de fer de l'època. Els anys 50's, la Penya Rhin organitzava a Barcelona el Gran Premi automobilístic. Era l'època de Fangio, Ascari, Moss i tants d'altres. La cursa es corria pel circuit urbà que formaven bàsicament la carretera d'Esplugues, avinguda de Pedralbes, i avinguda Diagonal fins a trobar la carretera d'Esplugues de nou. La prova del motor MYMSA va consistir a fer córrer el prototip per aquest circuit, durant una setmana seguida, i sense parar!!! Un equip de tres pilots es van rellevar durant tota la setmana, parant exclusivament per reomplir benzina i canviar de pilot. Per dur a terme la prova, varen instal·lar un campament als jardins de la Creu de Pedralbes, amb un equip tècnic de suport, els queviures i la benzina necessària. Realment, era una altra època. Guillem Aragall, cosí dels germans Aragall, Josep Flix i Pedro Hita, personal de Tallers Aragall, van ser els tres pilots que van conduir la moto durant la prova.

Aquest primer motor MYMSA, és un monobloc, format per dos semicarters d'alumini, amb aspiració de gasos pel càrter, cilindre de fosa formant un sol cos, sense camisa, refrigerat per aire, i escombrat de corrent tangencial de gasos per trànsfers desdoblats (major respiració del motor). Per dissenyar el cilindre, Josep Aragall pren com a model de referència el sistema Schnürle, patentat per DKW l'any 1929, i que a final de la II Guerra Mundial havia passat a ser de domini públic. Aquest sistema aportava una major refrigeració del motor, al fer passar els gasos frescos a través del pistó, i també un consum reduït. Això permetia mantenir una temperatura més baixa, i que reduïa el risc de clavar el pistó. El cilindre està desplaçat 3 mm respecte l'eix del cigonyal, per obtenir una major facilitat de funcionament, a més de produir un desgast uniforme del cilindre. El pistó, de cap esfèric sense deflector, va dotat de tres segments, dos rascadors i un de gasos, per assegurar l'estanquitat i la durabilitat del conjunt. La cilindrada, de 123,67 c.c. s'aconsegueix amb un diàmetre de pistó de 54 mm per 54 mm de cursa, o sigui un motor quadrat que gira a 5.000 rpm, amb una relació de compressió de 6,5 a 1, que en aquesta primera versió obtenia 5,1 CV, per 2,5 litres de consum als 100 km. Pel bon equilibrat del motor, el cigonyal gira sobre tres coixinets de boles, dos pel costat de la transmissió primària, i un altre, de major diàmetre, per la banda del plat magnètic. També el cap de biela disposa de coixinet d'agulles. La corba de parell-motor d'aquest motor té com a característica que ofereix bona potència des de poques voltes, i manté una bona progressió fins al seu límit de potència. L'alimentació del motor es fa per medi d'un carburador Dell'Orto de 18 mm de difusor.

La culata, d'alumini, allotja la bugia en posició centrada respecte a la cambra de combustió. La transmissió consta de tres pinyons, dos del primari engranats per cadena, i la sortida del secundari de gran diàmetre, també per cadena, situat a la banda esquerra del motor, al costat del volant magnètic. La caixa de canvi de tres velocitats està accionat per un sol desplaçador. La palanca d'accionament al peu se situa a la banda dreta del motor, també el tub d'escapament de gasos. El tub d'escapament monotub està format per anelles situades en sèrie, per on els gasos circulen en forma de laberint. Un embragatge multidisc, banyat en oli, d'acer amb folre de suro li confereix suavitat d'accionament. La pressió del disc per molles, es gradua exteriorment a través d'un registre situat en la tapa dreta del monobloc. El reenviament del cable d'embragatge es fa per medi d'un eix segmentat per evitar el seu bloqueig. Un volant magnètic de 25 w proveït de dues bobines alimenta el sistema elèctric de la moto: far davanter, amb llum de creuament, ciutat i carretera, pilot de matrícula darrera i commutador de llums, botó de parada i botzina. La bugia està alimentada per una bobina externa d'alta tensió de 25.000 volts.



Motor Mymsa 125cc



Els tràmits per iniciar la fabricació en sèrie de motocicletes comencen l'agost de 1952. Prèviament s'ha presentat davant del registre dues patents, una, la del motor monobloc a nom d'en Josep Aragall, i l'altra, la del perfeccionament d'un motor diesel dos temps, a nom d'en Jaume Aragall, destinat a moure el futur tricicle de gran capacitat. Resolt el disseny del motor, mentre esperen que arribi l'autorització de fabricació, han anat dissenyant tot el conjunt dels elements de la moto, a partir de solucions 100 % pròpies.

Després de diverses proves, l'any 1953 es presenta a homologació el prototip de la MYMSA A-1. En la imatge següent es pot observar l'aspecte definitiu del prototip de la primera motocicleta MYMSA.



Prototip MYMSA A-1 125 cc


El bastidor el forma un xassís de tub d'acer soldat de doble bressol, que permet eliminar vibracions, resistent i molt estable, també mercès a l'equip de suspensió telescòpica hidràulica davantera, i el basculant que incorpora la roda posterior i amortidors de doble efecte, també hidràulics, per evitar les batzegades i reduir la fatiga del passatger. L'angle d'avanç de la forquilla davantera també era una dels elements que contribuïa a la bona estabilitat de desplaçament, i a l'aptitud de bona marxa. Els tambors de frens, de forma cònica, són d'aliatge lleuger (a diferència del prototip que eren cilíndrics) ben dimensionats, de 130 mm de diàmetre davant i darrera. Les mordasses de fre, de 30 mm de gruix, amb lleva de desplaçament, per potenciar el seu efecte. Les llandes de ferro de 19", equipades amb rodes de 2.75 x 19, completen l'equipament.

El propòsit de Mymsa és oferir una motocicleta adreçada a un ús polivalent, una màquina de disseny simplificat, net, que incorpora solucions tècniques avançades per l'època, com el motor monobloc o la suspensió posterior amb basculant. De construcció sòlida, però al mateix temps de cost reduït de manteniment, baix consum, i facilitat d'ús. Era un producte adequat a les condicions de l'economia del país depauperada dels anys de postguerra, i els escassos recursos de la població en general. Per això van optar per un motor 2 temps, més barat de construir, dotat de tres velocitats, la primera molt curta, que permetés una arrancada fàcil en cas de dur dos passatgers, i unes prestacions adequades per les condicions de les vies de circulació del país.



Mymsa A-1 125 cc



Finalment, el mes de juny e 1953 arriba l'autorització de fabricació, i la nova marca es presenta davant el públic en la Fira de Mostres de Barcelona. La fabricació en sèrie comença el setembre següent.

Les primeres motocicletes es construeixen a les pròpies instal·lacions de Tallers Aragall, al carrer del Clot, utilitzant la secció de mecanitzat de que disposava. A final d'any, s'havien fabricat les primeres 9 unitats.



Secció de mecanitzat de Tallers Aragall (les máquines-eina, encara anaven amb embarrat)








 

Presentació | Història | Motocicletes | Altres Vehicles | Restauració | Mapa del Sitio


Regresar al contenido | Regresar al menú principal